VICENTE SERRANO MILLET, IN MEMORIAM

 Vicente Serrano fue compañero mío de promoción. Fuimos grandes amigos. Los últimos años tuvo que estar retirado en su puebo debido a su salud delicadísima. Celebraba este año, como yo, sus Bodas de Oro sacerdotales que sin duda ahora ya las está definitivamente disfrutando junto a Dios que lo ha llamado. Falleció ayer día ocho. Pero quiero publicar la nota de recuerdo y cariño que le ha tributado Josep María Jordan en el periódico digital "La Veu de Lliria". Vicente, descansa en la paz de Dios.

LLETRES D’HORABAIXA: “EN MEMÒRIA DE VICENT D. SERRANO MILLET“, per Josep Mª Jordán Galduf 

Ahir dimecres, 8 de desembre de 2021, dia de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, va faltar Vicent D. Serrano Millet, que fou vicari de la parròquia de Sant Francesc de Llíria al llarg dels anys setanta i era conegut també de forma molt carinyosa i popular amb el sobrenom de “Viki paraeta”. El rector de la parròquia era en aquells moments D. Alfredo Gilet, i ell hi es va encarregar particularment de la gent jove.

Vicent Serrano va nàixer a la Font d’En Carròs l’any 1946 i fou ordenat sacerdot l’any 1971 (enguany s’ha acomplit, precisament, el cinquanta aniversari de la seua ordenació sacerdotal). Pense que la parròquia de Sant Francesc de Llíria va ser la seua primera destinació com a capellà, i tenia una especial aptitud per a comunicar-se amb la gent jove. Sintonitzava i s’identificava d’una manera natural i increïble amb ells. El sobrenom de “Viki paraeta”, responia a la seua facilitat per a parar-se una llarga estona amb qualsevol jove o grupet de joves, xarrant de forma alegre i cordial.

Jo vaig conéixer Vicent Serrano l’any 1973, i estiguí connectat amb el grup de joves que ell portava a la parròquia de Sant Francesc durant un any i mig. Recorde l’afectuosa acollida que hi vaig tindre per part de, entre d’altres, Tica Cotanda, Mario Gorrea i Paco Rozalén. Ens reuníem els dissabtes després de sopar, i hi havia diverses activitats en les quals participava un gran nombre de gent. Per exemple, jo vaig promoure la representació de la coneguda obra de teatre Llama un inspector de J. B. Priestley en la qual intervingueren Carmen Abenza, Vicent Catellano, Pep Cebrià, Paco Furió, Enrique Galduf, Conxa Llopis, Pepe Mas, Eugènia Montesinos i Paco Rozalén.

Per raons professionals, la meua connexió amb el grup de joves de Sant Francesc s’anà diluint en 1974, però no així la meua amistat amb Vicent Serrano, que s’anà reforçant gradualment. Per exemple, ell em va presentar un condeixeble seu, Ismael Pons, que era aleshores capellà de Bugarra i junts col·laboràrem en distintes activitats de la JARC. D’altra banda, Vicent Serrano estigué molt present en les reunions prèvies a la creació de l’Associació de Veïns de Llíria a primers de 1977 i patí per això alguna incomprensió.

Són nombroses les promocions de xiquets i joves de la Llíria dels anys setanta que se’n recordaran de Vicent Serrano per una o altra cosa. Fins que, no sé si voluntàriament, o de manera forçada (per l’autoritat eclesiàstica), en un moment donat, a primers dels anys vuitanta, deixà la parròquia de Sant Francesc i fou destinat a l’exèrcit com a capellà castrense. Una destinació que li serví per ajudar a tants joves soldats en aquelles especials circumstàncies, ja fora al País Basc com posteriorment a Bòsnia.

A l’exèrcit va estar molts anys, fins a reincorporar-se novament a la pastoral parroquial ja entrat el segle XXI. Em passava noticies seues regularment Reme Peñarrocha, de la parròquia de Sant Francesc. I jo torní a contactar amb ell a partir de 2015 quan passà a ser rector de la parròquia Visitació de la nostra Senyora, de Real de Gandia. La salut li anava fallant progressivament, per això es va retirar després al seu poble on va morir ahir i serà soterrat avui. Descanse en pau Vicent Serrano Millet, amb el sincer afecte de tanta gent de Llíria que el recordem i l’estimem.